És obligatori instal·lar un ascensor en una comunitat de propietaris?

1. Què diu la Llei de Propietat Horitzontal

La Llei de Propietat Horitzontal (LPH) és la normativa principal que regula les decisions sobre elements comuns en una comunitat de propietaris, inclosa la instal·lació d’un ascensor. Hi ha dos articles clau que determinen quan la instal·lació és obligatòria i quan requereix votació.

Article 10 LPH: instal·lació obligatòria sense votació

L’article 10.1.b) de la LPH estableix que la instal·lació d’un ascensor és obligatòria i no requereix acord previ de la junta de propietaris quan la sol·liciti un propietari en l’habitatge del qual visqui, treballi o presti serveis voluntaris una persona amb discapacitat o major de 70 anys.

En aquest supòsit, tots els propietaris estan obligats a contribuir al cost, amb el límit que l’import anual repercutit a cadascun no superi 12 mensualitats ordinàries de despeses comunes, un cop descomptades les subvencions o ajudes públiques. Si el cost supera aquesta quantitat, l’excés l’assumeix qui ha sol·licitat la instal·lació.

També és obligatòria la instal·lació quan les ajudes públiques cobreixen almenys el 75 % del cost total de l’obra.

Article 17.2 LPH: instal·lació per votació

Quan no hi ha veïns amb discapacitat o majors de 70 anys que ho sol·licitin, la instal·lació de l’ascensor requereix el vot favorable de la majoria de propietaris que representin alhora la majoria de les quotes de participació.

Un detall important: els propietaris absents que no manifestin la seva disconformitat en un termini de 30 dies des de la notificació de l’acord es consideren a favor. Això facilita assolir la majoria necessària.

2. Normativa específica a Catalunya

A Catalunya, el Codi Civil de Catalunya complementa la LPH amb algunes particularitats que faciliten la instal·lació d’ascensors en comunitats de propietaris.

• La instal·lació es pot aprovar amb la majoria simple del 51 % de les quotes dels assistents a la junta.
• Si hi ha veïns majors de 70 anys o amb discapacitat reconeguda, la instal·lació és obligatòria sense necessitat de votació.
• La comunitat pot acudir a la via judicial si no s’aconsegueix la majoria però existeix un veí amb necessitats d’accessibilitat.
• Els locals i baixos estan obligats a contribuir al cost llevat que els estatuts diguin expressament el contrari.

Això significa que a Catalunya és més fàcil aprovar la instal·lació d’un ascensor que en altres comunitats autònomes, tant per la majoria reduïda com per la protecció reforçada a les persones grans.

3. Un sol veí pot obligar a instal·lar l’ascensor?

Sí, sempre que es compleixin els requisits de l’article 10 de la LPH. Un sol propietari pot exigir la instal·lació de l’ascensor si al seu habitatge resideix una persona amb discapacitat o major de 70 anys. En aquest cas, la comunitat està obligada a realitzar-la sense necessitat de votació.

Si la comunitat s’hi nega, el propietari pot acudir a la via judicial. La jurisprudència és clara: el jutge valorarà la proporcionalitat de l’obra en relació amb les característiques de l’immoble i la situació del sol·licitant, però en la majoria de casos la resolució és favorable a la instal·lació.

Hi ha una excepció: si la instal·lació no és tècnicament viable o si suposa una alteració desproporcionada d’altres elements comuns, el jutge pot denegar la petició. Però amb les solucions tècniques actuals, la majoria d’edificis de Barcelona poden acollir un ascensor.

4. Qui paga la instal·lació de l’ascensor?

El cost de la instal·lació es reparteix entre tots els propietaris en funció de la seva quota de participació, llevat que els estatuts estableixin una altra cosa. Això inclou els locals comercials i els pisos baixos, que també estan obligats a contribuir.

• Si la instal·lació s’aprova per votació, tots paguen segons quota de participació, sense límit d’import.
• Si la instal·lació és obligatòria per persona gran o amb discapacitat, cada propietari paga com a màxim 12 mensualitats de despeses comunes a l’any.
• Si el cost supera aquest límit, l’excés l’assumeix qui ha sol·licitat la instal·lació, llevat d’acord diferent de la comunitat.
• Les subvencions i ajudes públiques es descompten abans de calcular el repartiment.

Si un veí es nega a pagar, la comunitat pot iniciar un procediment judicial per reclamar el deute. A la pràctica, abans d’arribar a aquest punt, moltes comunitats opten per instal·lar l’ascensor amb clau i donar accés només als veïns que han contribuït al pagament.

5. Quant costa instal·lar un ascensor en una comunitat?

El preu d’instal·lar un ascensor en una comunitat de propietaris a Barcelona varia segons el tipus d’instal·lació, el nombre de plantes i l’obra civil necessària. Els rangs habituals són:

• Buit d’escala existent: des de 30.000 € fins a 60.000 €.
• Buit amb desplaçament de trams: des de 45.000 € fins a 75.000 €.
• Pati de llums interior: des de 40.000 € fins a 80.000 €.
• Façana exterior: des de 50.000 € fins a 120.000 €.

Amb les subvencions disponibles a Barcelona, el cost real per a la comunitat pot reduir-se entre un 35 % i un 80 %. Consulta tots els rangs a la nostra secció de preus d’ascensor a Barcelona.

6. Què fer si la teva comunitat necessita un ascensor?

Si formes part d’una comunitat de propietaris que necessita valorar la instal·lació d’un ascensor, aquests són els passos recomanats:

• Verificar si hi ha veïns majors de 70 anys o amb discapacitat.
• Consultar les subvencions disponibles abans d’iniciar qualsevol obra.
• Sol·licitar un estudi tècnic de l’edifici per determinar la viabilitat.
• Demanar pressupostos detallats que incloguin ascensor, obra civil, projecte tècnic, llicència i legalització.
• Convocar una junta de propietaris amb tota la informació per prendre una decisió informada.

Si necessites orientació per valorar la instal·lació d’un ascensor a la teva comunitat de Barcelona, pots consultar la nostra pàgina d’ascensors a Barcelona o sol·licitar directament un pressupost personalitzat sense compromís.